LA VISIVA

Comences a llançar el cos i passen imprevistos. Com ara perdre l’últim metro perquè t’has llançat, entre birres, a parlar sobre la literatura inhumana. Perdre l’últim metro perquè t’has llançat, entre birres, a fer plans per dormir en un museu. Perdre l’últim metro perquè t’has llançat, entre birres, a parlar sobre el techno valencià i les platges de Tudela. Perdre l’últim metro, perquè t’has llançat, amb i sense birres, a ballar-ho tot i ballar amb tot. Dins la sala. Fora de la sala. A la muntanya. Dins la columna. Dins l’escala. Dins la claraboia. Dins la butxaca. Dins el cos de l’altre. Perdre l’últim metro, perquè t’has llançat a participar en un laboratori que serà obert a públic. Perquè t’has llançat a provar, a jugar, o com diu Marina Garcés, a <<deixar-te afectar, deixar-te tocar, deixar-te interpel·lar, a entrar en espais de vida que no podem aspirar a controlar del tot. Perquè t’has compromès a una transformació forçosa i de resultats no garantits. Perquè el compromís que has pres és una experiència de vulnerabilitat que ens exposa i ens vincula als altres.>> Perquè ens hi hem llançat. I ja no volem parar. Perquè de vegades val la pena haver de caminar o deixar-se caure dins un taxi.

En aquest laboratori hem treballat sobre la relació entre so i moviment, a partir de diferents pràctiques per veure com s’afecten, com s’alteren, com conflueixen. Hem buscat la tensió entre les dues capes, hem provat de manipular la percepció del moviment a través de so i al contrari, hem explorat la pròpia musicalitat i la sintonia amb la musicalitat de l’altre. Hem ballat des de la memòria de la música com a tensor. Hem construït cossos que ressonen i hem jugat amb la veu. Amb tot això proposarem una partitura per a poder compartir aquestes pràctiques i seguir experimentant com són percebudes.

Participen Lucía Climent, Oihane Espunez, Júlia Francino, Laura Martín, Marga Oller, Teresa Rubio, Miquel Santos. Amb Iera Delp.